Aquest darrer cap de setmana ha estat dedicat a l'art, concretament al pintor català Salvador Dalí. Feia temps que en Charlyn i jo teníem pendent una visita al Museu Dalí, ell no hi havia anat mai i em va comentar que li cridava l'atenció per l'extravagància que desprén aquest personatge tan carismàtic.
Tot just entrar al vestíbul ens vam veure aclaparats per una onada de turistes que no ens deixava avançar, doncs enlloc de seguir l'ordere de sales establert vam decidir anar a la nostra i anar-les trobant poc a poc. Vaig aprofitar per preguntar-li què en sabia de l'artista i quines obres en coneixia, em va respondre que de Dalí només en sap el nom i només en coneix una obra, segons ell: "la dels rellotges que cauen desfets", vam decidir que l'objectiu de la visita seria trobar l'obra; curiosament va ser l'última sala en la que per casualitat vam entrar.
Li vaig explicar qui era el pintor, on vivia, qui era la seva esposa i en definitiva les coses bàsiques com el tema de les formigues, etc. em va sorprendre veure'l tant interessat en un tema que no m'esperava que a un noi de la seva edat pogués fascinar tant; es mirava les obres amb molta curiositat i preguntava, tant era així que ens hi vam estar una hora llarga passejant amunt i avall. El va sorprendre el tema dels hologrames i la famosa obra que ametllant els ulls canvia d'imatge.
Em sembla que buscaré altres museus o altres entorns artístics on dur-lo, crec que el motiven força i seria interessant estimular-li.
Eva.
Tot just entrar al vestíbul ens vam veure aclaparats per una onada de turistes que no ens deixava avançar, doncs enlloc de seguir l'ordere de sales establert vam decidir anar a la nostra i anar-les trobant poc a poc. Vaig aprofitar per preguntar-li què en sabia de l'artista i quines obres en coneixia, em va respondre que de Dalí només en sap el nom i només en coneix una obra, segons ell: "la dels rellotges que cauen desfets", vam decidir que l'objectiu de la visita seria trobar l'obra; curiosament va ser l'última sala en la que per casualitat vam entrar. 
El primer que em va sorprendre va ser la cara d'en Charlyn al veure que no anàvem a un camp petit sinó a l'estadi, es va quedar palplantat i només va poder dir´: "és molt gran, ja veurem a en Jordi des de tan amunt??". Entre les crispetes i les pipes l'ambient futbolístic hi estava ben servit i si a més a més hi afegim els comentaristes (en Charlyn criticant als de l'altre equip amb la meva família als que ja coneixia). 